Excuses financeres
És molt freqüent avui en dia sentir comentaris com, nosaltres ja no en tindrem de pensions, ens haurem de jubilar als 70 anys, Espanya gasta molt en pensions, això és insostenible. D’altres diuen, jo ja ho tenc aclarit, m’he fet un pla de pensions al banc.
El finançament del sistema de pensions públics a Espanya ja va néixer limitat per una dèbil correlació de forces existent entre les rendes del treball i de capital i signada al Pacte de Toledo, on es va “acordar” que les pensions només es podien finançar mitjançant les cotitzacions.
En contra del que es creu, no és obligatori que les pensions es financin únicament i exclusivament amb cotitzacions. És una decisió política i només passa a 8 dels 28 països de la Unió Europea (entre ells, Espanya); als altres 20 països, el finançament de les pensions es complementa amb altres fonts: beneficis empresarials, plusvàlues, dividends, impostos i qualsevol altra font de finançament que els governs trobin adient.
En contra del que es creu, no és obligatori que les pensions es financin únicament i exclusivament amb cotitzacions. És una decisió política i només passa a 8 dels 28 països de la Unió Europea (entre ells, Espanya); als altres 20 països, el finançament de les pensions es complementa amb altres fonts: beneficis empresarials, plusvàlues, dividends, impostos i qualsevol altra font de finançament que els governs trobin adient.
A més, a molts països no separen la caixa de la Seguretat Social dels Pressupostos Generals de l’Estat, com es fa a Espanya. Aquesta separació és un muntatge i es va fer aposta per crear un sentiment d’alarma quan la caixa de la Seguretat Social es buida i un silenci mediàtic quan sobra i es passen recursos als Pressupostos Generals de l’Estat. Tenir pocs doblers a la butxaca esquerra per crear angoixa i acte seguit passar-li doblers de la butxaca de la dreta. Al final, les dues butxaques són de l’Estat.
Per què no hi ha una caixa de Defensa? O d’Educació? Per què no hi ha un Pacte de Palma sobre despesa sanitària?
Per què a Espanya no hi havia Seguretat Social i per tant tampoc pensions abans de l’any 1900? No hi havia cap “problema demogràfic”, la gran majoria de la població era jove i tampoc hi havia molts de jubilats per treballador. Tot i així, la majoria de persones majors quan ja no podien treballar vivien en la pobresa.
Com que el finançament de les pensions està “limitat” al volum de les cotitzacions, els factors que fan que puguin augmentar o disminuir són els següents: taxa d’atur, nivell salarial, distribució de la renda, extensió de l’economia submergida, qualitat de l’ocupació, productivitat del treball…I per resumir-ho en una sola paraula, el que realment fa perillar el sistema de pensions públic és la desigualtat.
Fa dècades que el pes dels salaris en el total de la renda nacional disminueix a favor de la rendes de capital. Any rere any, i d’una manera inexorable, els salaris tenen una porció del PIB cada vegada menor.
Sembla que el sistema esdevindrà insostenible per raons politico-ideològiques i no tècniques o econòmiques, i concretament per una enorme desigualtat en la redistribució de la renda i la riquesa. Han dinamitat el sistema amb reduccions discrecionals de cotitzacions socials i amb polítiques d’austeritat i reformes laborals que han disparat l’atur i disminuït els salaris.
Recordem que a Espanya fa dècades que la taxa d’atur és de dos dígits, actualment d’un 16% i la taxa d’atur juvenil de més d’un 40%, la més alta de l’OCDE. Aquestes dades s’han normalitzat i ens limitem a posar el cap davall l’ala. El més trist és que alguns pensin que això és culpa dels aturats que no s’esforcen prou, o de la robotització, o que és un fenomen natural, com si fos un cap de fibló que hem d’aguantar i ja passarà.
En conclusió:
Hi ha una operació mediàtica a gran escala per atemorir els ciutadans i també per intentar deteriorar al màxim possible les pensions públiques mitjançant reformes que han provocat que les prestacions siguin menors, fent que hagin anat perdent el suport social, amb l’objectiu que els ciutadans contractin el major nombre possible dels anomenats plans de pensions privats.
La campanya de por està funcionant, i el nombre de plans de pensions privats contractats continua creixent. Però quina solvència tenen aquests plans de pensions privats? Garanteixen una quantitat certa i suficient en el moment de la jubilació? Si un 70% de les llars espanyoles tenen dificultats per arribar a final de mes, com podran finançar un pla de pensions privat? Quina és la raó que un sistema públic de pensions no sigui sostenible i un de privat on els bancs cobren comissions i col·loquen el doblers als mercats financers sí que ho sigui?
Darrere les alarmes que es llancen constantment sobre el futur de les pensions hi ha massa fum i un intent real d’afavorir les entitats financeres que volen gestionar en el seu exclusiu benefici l’estalvi dels treballadors. Hem de recordar que les pensions públiques mouen més de 150.000 milions d’euros cada any.
Per finalitzar, no és cert que el sistema de pensions espanyol sigui generós, tot al contrari. Espanya dedica el 10,9% del PIB a les pensions, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 12,4% i hi ha països que gasten encara més, com França (un 13,8%), Àustria (un 14%) i Itàlia (un 16,2%).El 70% de les pensions pagades no superen els 1.000 euros mensuals. El 20% de les pensions contributives i la totalitat de les no contributives està per sota del llindar de la pobresa.
Sembla que les pensions públiques continuaran deteriorant-se degut a les reformes anunciades, de manera que repercutiran negativament en la ja altíssima taxa d’atur. És a dir, si cada vegada hi ha més jubilats i a més cobren menys, no consumiran tant en comerços i empreses, i reduiran l’activitat i el nivell d’ocupació en l’economia. Es crearà, d’aquesta manera, un cercle viciós de deteriorament de pensions, salaris i augment de la taxa d’atur.
Sembla que les pensions públiques continuaran deteriorant-se degut a les reformes anunciades, de manera que repercutiran negativament en la ja altíssima taxa d’atur. És a dir, si cada vegada hi ha més jubilats i a més cobren menys, no consumiran tant en comerços i empreses, i reduiran l’activitat i el nivell d’ocupació en l’economia. Es crearà, d’aquesta manera, un cercle viciós de deteriorament de pensions, salaris i augment de la taxa d’atur.
Sembla que tot i els avenços científics, tecnològics i productius del segle XXI, en matèria de pensions estem tornant més de dos-cents anys enrere, on no hi havia pensions públiques i el 75% de les persones majors vivia en la pobresa.