Autor
Darrerament en premsa surten notícies sobre la pujada dels salaris dels funcionaris en els pròxims anys i alguns periodistes xerren despectivament de “paguillas”, altres diuen que està bé tenir els funcionaris bens pagats si volem tenir serveis públics de qualitat, però que els funcionaris han de tenir en compte que els seus sous els paguen la resta de ciutadans que no tenen tants plusos com ells.
No obstant això, la crua realitat és que la pèrdua de poder adquisitiu acumulada dels funcionaris de Balears ha estat d’un 24% en els darrers quinze anys, i les pujades salarials acordades d’un 11% en els pròxims quatre anys, continuaran augmentant aquest pèrdua de poder adquisitiu.
Si ens obsessionem amb retallar els sous dels funcionaris, el que fem és retallar els ingressos d’empresaris, comerciants, etcètera.
Malauradament, hi ha un desconeixement i un menyspreu mediàtic i ideològic de la funció de la despesa pública que no té cap fonament econòmic. Tanmateix, hi ha una identitat comptable en economia que és irrefutable:
Producció=Despeses=Ingressos.
Si ens obsessionem amb retallar els sous dels funcionaris, el que fem és retallar els ingressos d’empresaris, comerciants, etcètera. La despesa d’un agent econòmic és per identitat comptable l’ingrés d’un altre. En definitiva, si reduïm despesa, es redueix la producció i els ingressos totals en l’economia. D’altra banda, existeix l’anomenat multiplicador de la despesa pública, que és el fenomen econòmic pel qual un augment inicial de la despesa del govern, genera un increment major en la producció i la renda del país o regió on s’ha produït.
Un bon exemple d’això, va ser la supressió als funcionaris de la paga extra de Nadal del 2012. Molts van celebrar aquesta decisió apel·lant a “l’eficiència econòmica” o al suposat estalvi de les “arques públiques”. Ara bé, aquests mateixos que aplaudien les retallades dels funcionaris, varen queixar-se amargament de lo malament que varen anar les vendes al Nadal d’aquell any, sense prendre consciència de la relació causa-efecte entre una cosa i l’altra.
D’altra banda, respecte a l’afirmació que fan algunes persones als funcionaris de “Jo te pago el sou”, usualment feta de manera arrogant, és una fal·làcia i té a veure amb el desconeixement de la majoria de la gent de com funciona veritablement un sistema monetari modern.
¿D’on creu el lector o lectora que han sortit tots els euros que té a la butxaca o en el compte bancari? Surten d’una institució pública anomenada Banc Central Europeu. Per molta feina que fem o moltes vendes que realitzem, el doblers no apareixerà màgicament si abans no l’ha creat l’estat. Això doncs, i tenint en compte que els contribuents són usuaris de la moneda i l’estat és l’emissor de la mateixa, no es pot recaptar una cosa que abans no s’ha creat.
Per tant, la seqüència del circuit monetari es entesa per la majoria dels ciutadans a l’inrevés. La seqüència correcta és la següent, en primer lloc l’estat crea els doblers, després els posa a disposició dels ciutadans mitjançant la despesa pública, i finalment, els recapta mitjançant els impostos.
¿Per què l’estat idò imposa uns tributs si no els necessita per realitzar la despesa pública?
Perquè la funció principal dels impostos és obligar als agents econòmics a utilitzar els doblers que emet l’estat. És a dir, els impostos serveixen per crear oferents de béns i serveis per poder proveir a l’estat de coses com, educació, sanitat, infraestructures, justícia, etc. De manera indirecta aquests doblers també passan a utilitzar-se en el sector privat.
Altres funcions dels impostos són, controlar la inflació, redistribuir la riquesa, penalitzar alguns comportaments, gravant el consum de tabac o la contaminació per exemple, entre d’altres funcions.
Per acabar, si un col·lectiu de treballadors vol millorar veritablement les seves condicions sociolaborals, el que ha de fer és organitzar-se i lluitar per millorar-les, no assenyalar altres treballadors que puguin estar millor, perquè la fragmentació i la descohesió entre els treballadors, ens aboca a l’equiparació a la baixa de les condicions sociolaborals en el millor dels casos.
En definitiva, els impostos no serveixen per pagar els sous dels empleats públics i cap ciutadà, treballi al sector públic o al sector privat, no podria tenir doblers ni pagar impostos si un ens públic anomenat banc central no els hagués creat abans.
Per acabar, si un col·lectiu de treballadors vol millorar veritablement les seves condicions sociolaborals, el que ha de fer és organitzar-se i lluitar per millorar-les, no assenyalar altres treballadors que puguin estar millor, perquè la fragmentació i la descohesió entre els treballadors, ens aboca a l’equiparació a la baixa de les condicions sociolaborals en el millor dels casos.
A més a més, està més que demostrat per diversos estudis que els treballadors amb salaris baixos són treballadors desmotivats i poc productius. Així doncs, els salaris baixos apart de disminuir la producció total, causen una demanda agregada insuficient en l’economia que tendeix a provocar recessions, deflació, retallades, manca d’inversió i molt de sofriment a la classe treballadora.