No existeix cap “mercat de treball”, els treballadors no tenen cap elecció, perquè si rebutgen l’ingrés que se’ls proposa des de les empreses, No existeix cap “mercat de treball”, els treballadors no tenen cap elecció, perquè si rebutgen l’ingrés que se’ls proposa des de les empreses, moren.
Alain Parguez
El Pla d’Ocupació de Transició[1] (POT) és un programa permanent d’ocupació pública de mà d’obra no especialitzada, que no s’ha de confondre amb l’ocupació en el sector públic tradicional ja que està separat d’aquest. El POT ofereix una feina a tothom els que desitgin treballar i estiguin en les condicions de fer-ho, amb una retribució establerta per sobre del llindar de pobresa i en condicions dignes.
El Pla representa un avantatge no només per a qui hi accedeix, típicament algú que ha perdut la seva pròpia ocupació anterior en el sector privat, sinó també en general per qualsevol treballador, perquè ja ningú en el sector privat estarà obligat a acceptar remuneracions que el forcin a viure per sota del llindar de la pobresa o acceptar condicions laborals, perilloses o indignes. Amb el Pla s’incrementa, començant pels més dèbils, el poder negociador de tots els treballadors.
El Pla reconfigura l’espai en el que les forces de “mercat” en el sistema de compravenda de la força de treball[2] poden interactuar, tornant a priori impossible el desenvolupament de situacions de treball degradants.
Organitzant sobre la base territorial local i dirigit a la consecució d’objectius d’interès
públic, aquest Pla afavoreix el trànsit de la situació d’aturat a la de ocupat en el sector privat –d’aquí el terme “de transició”- i ofereix als que hi accedeixin la possibilitat d’experimentar un període de continuïtat laboral planificada, participant concretament en la vida de la comunitat mitjançant la pròpia involucració en el context laboral. També, per exemple, per a qui ha patit un llarg període de privació de llibertat, d’adició, d’atur, i que per això són percebuts com difícilment ocupables pel sector privat inclús en un entorn de forta expansió econòmica. El POT no només s’eliminen els obstacles a la participació en el treball productiu, sinó també per a qui en general són discriminats per la seva procedència, gènere o religió. En una situació d’atur 0% molts dels problemes crítics derivats del fenomen de la immigració són mitigats, entre altres raons, perquè ningú podrà percebre a l’immigrant com algú que “roba treball”, car no hi haurà manca de llocs de treball sinó, més bé, manca de treballadors desocupats.
A més, des de sempre el treball és la principal “infraestructura social” en el que l’home s’ubica i obté la seva identitat. L’exclusió forçada del treball significa l’exclusió de la col·lectivitat, mentre que la participació en el món del treball garanteix a l’home una participació en la vida de la col·lectivitat. Està en l’interès de tots els treballadors, també d’aquests més qualificats, que qualsevol que estigui en condicions de treballar i desitgi fer-ho, tingui accés al treball. En economia es pot distribuir, en el pla real de bens i serveis, només el que es crea; per això és just que, a més de garantir a tothom els ingressos necessaris per la vida, es garanteixi també la inclusió en el circuit de la producció i de la vida activa en la societat a qui es trobi en condicions de fer-ho.
Per què una feina i no només una renda?
Una renda universal incondicional no resol el problema crític de la discriminació en l’accés al món productiu i deixaria als perceptors de tal renda apartats del sistema social que universal i històricament caracteritza a la Humanitat, basat en el treball, sobre el que les persones construeixen quotidianament el present i el futur amb els seus propis esforços. Es tractaria a més d’una nova extracció sobre els treballadors dels resultats de l’activitat productiva, una addicional a la que ja ha realitzat el capital. Això involucraria no només una redistribució de la riquesa real en prejudici dels treballadors, sinó inclús una reducció de la renda real agregada[3].
Certament és desitjable que hi hagi formes de protecció per a qui no es trobi en condicions de treballar o per a subjectes als qui està en l’interès públic que no treballin, com per exemple els estudiants, però en els casos restants està en l’interès públic posar la inclusió en el procés productiu com base de la font d’ingressos.
[1] També conegut com Employer of Last Resort (ELR) o Pla de Treball Garantit (PTG).
[2] El així conegut “mercat de treball”.
[3] A causa de la descomposició de la força de treball derivada de la seva no contribució al treball, és plausible una reducció del producte d’aquesta força de treball.